AMORS CECS

Hi ha molts tipus de persones: persones que et carreguen i persones que et buiden, persones que t'ofereixen una visió possitiva del món i t'omplen de vida i d'altres que traslladen el seu pessimisme i t'esgoten cerebralment parlant. Persones molt obertes amb un caràcter alegre que en el fons amaguen una cara amarga plena d'inseguretats i persones interiorment buides pero molt segures de si mateixes. També hi ha persones inquietes, segures de si mateixes amb un caràcter introvertit, d'altres extrovertit... Cada vegada que conec a algú, trobo una nova categoría que constata la popular frase "cada persona és un món". Quan coneixes a algú, de seguida trobes coses que no t'agraden i coses que si però només cal pensar en què els altres també hauran trobat defectes en tu, que no hi ha ningú perfecte i si t'ho sembla es que no el coneixes prou. A vegades però, inconscientment, elevem a la categoría de semideu persones que no ho son de cap manera. Rebutjem els seus errors, les seves mancances i només veiem el que volem o necessitem, sobretot en l'amor. Passar per alt segons quines coses, ignorar comentaris o actuacions que no t'agraden d'aquella persona... al principi pot no tenir importància però passat un temps i amb la distància t'adones que en cap cas hagués estat el que volies per tú. En l'amor platònic no es pot ser objectiu, només hi ha passions desvordades carents de raó però a la llarga tothom sap que això decau deixant al descovert l'autèntic i durader amor. Un amor on es deixa blesllumar totes aquelles mancances, comentaris y actes que abans ignoraves i que ara fan pal·lesa de una forma imperant.