DECEPCÍÓ/SOLEDAT

Un amic, amant de l'escriptura, m'ha deixat rellegir els seus textos que no son més que el seu interior, la seva ànima nua. Parla de la possibilitat de cercar un lloc on poder desapareixer, on fondre't. Jo sense dubte, marxaria volant a algun lloc real o fictici on poder-me tornar invisible. Avuí em sembla que entenc més que mai el seu escrit; desde que m'he llevat estic abocada a discòrrer per aquest dia gris i plujós que no es més que el reflexe del que porto per dins. D'això molts en diuen depressió però sequivoquen, és decepció només. No sé si t'ha passat mai que et sents sol i busques refugi en algú que no hauríes d'haver buscat, estabilitzes la mancança mitjançant aquest recurs fins que t'adones que ni tan sols és el teu refugi i que allò que et servia abans de cop ha deixat de servir-te...els éssers humans som massa complexos, no m'entenc, no us entenc! Una vida tan fàcil tants anys, sense preocupacions, sense dubtes, sense buits i ara...quan creia q ja estava tot fet i que tocava simplement tancar els ulls i deixar-me portar...m'adono de la gran quantitat de sentiments que no havia experiementat i de lo que donaria per no haver-los de sentir més. He sortit d'una bombolla reegida pel proteccionisme i la perfecció, en quant a valors, per enfrontar-me a la desconfiança, la falsetat i el dolor. Ara només vaig a la recerca d'una bombolla buida per a mí i un acompanyant per crear altre cop el meu submón feliç.