S.O.S

Noa se sent esclava de les seves propies metes i objectius. Sent que no avança tot i la determinació de voler-ho fer. L'exigencia a la que es sotmet impossibilita la seva expansió, el seu creixement. Entra en un estat on la pressió de voler que tot surti perfecte s'apropia del cicle normal i llògic de tal determinació i cada cop sent una pressió més gran al pit i a la ment. Sap quines hauríen de ser les seves prioritats però no sap com fer-s'ho per reconduir-les cap allà on vol. Sap que necessita tenir una estabilitat econòmico-laboral, emocional...pero sempre que s'acosta al propòssit per una raó sentimental s'allunya dels seus objectius. Hi ha gent que sap focalitzar les seves forces cap a una sola direcció, gent que pot renunciar a l'amor i dedicar-se exclusivament a la feina o als estudis pero ella no pot! No hi ha res que li doni més forces que el fet de saber que estima i és estimada però això no arriba mai, al contrari, sempre pateix per aquests temes descompensant la seva balança de mèrits assolits cap a una banda o cap a l'altre. Ella mateixa es defineix com a un batibull d'emocions descontrolades, una ciclotímica en tota regla carregada d'alts i baixos dels que no sap com desfer-se'n. Abans de voler tenir parella, hauria de voler ser feliç per si mateixa, hauria d'estimar-se com encara no ho ha sabut fer, ser forta davant les vicisituts de la vida, carregar-se de propóssits pro-actius i moralitzadors que la facin feliç, que l'aportin i l'omplin de vida. Desitja tantes coses que veu lluny que es desmoralitza. Mai ningú li havia dit que tot plegat era tant difícil. La percepció que tenía quan era petita era simple: estudiar, tenir feina del que has estudiat, treballar molt, tenir una parella amb la que et cases, tenir un fill, un pis, un altre fill i un gos i a pasar els dies amb tot el que has construït. La realitat és que, pot ser que estudiïs i mai treballis de lo teu, que a més a més vagis com un molinet d'una feina a una altre, que no tinguis parella o que la tinguis i tot s'acabi d'un dia per un altre, que no tinguis fills o el que és pitjor que els tinguis i et falti tot lo altre... A la vida no hi ha garantia de res i ella ho sap. L'únic que vol és saber trobar els valors possitius de la vida, li calen per poder continuar endevant. Noa vol somriure com fa temps ho feia, vol sentir-se alliberada, respectada, útil i estimada. Vol donar a la gent que estima càrregues energètiques per afrontar la vida pero de tant en tant, tot i que no ho digui, també vol rebre'n, perqué ella també les necessita i la seva vida no és ni més ni menys difícil que la de cap altre mortal.